«En cap cas donarem un xec en blanc a cap partit polític»
9 minutos de lecturaPoc dies abans de les eleccions es va conèixer l’enquesta electoral, que els dona un nombre elevats de possibles votants. Com l’han rebut? El fet més característic de l’enquesta és que el 50% de qui va respondre no va dir que votaria. No tenim dades fiables de quin pot ser el resultat final de les eleccions. Ens presentem amb l’humiltat d’un partit creat fa pocs mesos, però amb confiança en les nostres propostes. Amb quin resultat es donarien per satisfets? Estarem satisfets si ens mantenim coherents durant la campanya electoral i si al final hem pogut presentar de la millor forma possible la nostra visió per al país i per a les persones que hi viuen. «Fins ara, hem pensat més en els edificis i els turistes que en la gent que hi viu a Andorra» Alguna expectativa? Signen fer grup propi? Necessitem el màxim de consellers generals per poder reforçar una visió de país on el benestar de les persones sigui la principal prioritat dels nostres polítics. Ara no ho és? Hem pensat més en els edificis i els turistes que en la gent que hi viu a Andorra. Accepten l’etiqueta de força del canvi? Ho som, sí. D’això n’estic segur. I, un cop passades les eleccions, s’han plantejat possibles pactes? Sabem que si no podem conformar Govern, el nostre lloc està a l’oposició. En cap cas pactarem per càrrecs polítics si a l’hora de votar la ciutadania ens col·loca en aquest rol. Si tenen la clau per investir un candidat de DA o un candidat de PS SDP +, en descarten algun? Estem vivint un escenari polític molt diferent del dels anys anteriors. Les possibilitats són molt obertes i no es limiten a dos partits amb opcions de governar. «L’escenari de donar suport a una investidura o a una altra ha de ser amb el programa a la mà; qui ha de decidir en tot cas és l’assemblea del partit, on tenim una democràcia interna molt forta. Està clar que Andorra necessita un canvi i que, de poder escollir, Concòrdia apostarà per l’opció que millor pugui assegurar-lo» Insisteixo, va arribar a dir que estava disposat a garantir la governabilitat. Si depèn de DA, és factible? En cap cas donarem un xec en blanc a cap partit polític. L’escenari de donar suport a una investidura o a una altra ha de ser amb el programa a la mà. [Pausa d’uns deu segons] Qui ha de decidir en tot cas és l’assemblea del partit, on tenim una democràcia interna molt forta, i empenyent al màxim les nostres idees, però està clar que Andorra necessita un canvi i que, de poder escollir, Concòrdia apostarà per l’opció que millor pugui assegurar-lo. Se senten d’esquerres o de drets? Tenim vàries sensibilitats, però tots ens sentim progressistes i molt preocupats per una societat amb un creixement desigual i compartim la inquietud pel maltractament que pateix el nostre territori. Ser un partit jove és un avantatge o un hàndicap? Estem orgullosos de qui som i el que hem fet des que ens hem creat i afrontem les eleccions sabent que són el primer pas d’una lluita molt més àmplia i amb la voluntat de donar a Andorra alternatives a un sistema econòmic d’acumulació accelerada sobre el territori que està començant a expulsar les persones que treballen al país. Cerni Escalé, durant una reunió de poble de Concòrdia. Fins a quin punt pensen que la seva aparició ha pogut influir o modificar alguna política del Govern? Està clar que estan canviant les seves posicions respecte a qüestions com la inversió estrangera. S’han adonat que la crisi de l’habitatge l’han causat les polítiques del país, que no ve de fora sinó que l’ha provocat la inversió estrangera, però les propostes que fan, tant en qüestió d’habitatge o de protecció del patrimoni cultural i natural són excessivament tímides i no resolen els problemes estructurals de la societat andorrana. Si continua governant DA, seguirem tenint poca cohesió social. No puc imaginar que no passi això i que els interessos particulars dels propietaris passin per sobre dels col·lectius dels qui vivim al país. Obre el meló de l’habitatge. Proposen una moratòria sobre la inversió estrangera en immobles, però amb això no n’hi ha prou… No. S’ha de limitar la inversió per estabilitzar el preu del mercat, fer sortir els pisos buits i necessitem cessions urbanístiques que garanteixin l’increment del parc públic. El Govern de DA, en alguns casos, ha reduït la cessió al 0%. En noves promocions, no es dona cap espai. Això vol dir pobles amb molta més densitat. És un Govern que no ha protegit els monuments nacionals. Encara no tenim entorns de protecció definitius i s’han dut a terme atraccions turístiques inconnexes entre elles, desconnectades del que és Andorra. «Al partit tenim vàries sensibilitats, però tots ens sentim progressistes i molt preocupats per una societat amb un creixement desigual i compartim la inquietud pel maltractament que pateix el nostre territori» Parlava de treure pisos buits al mercat, com? S’ha de donar un temps perquè, per la seva voluntat, els propietaris els declarin a les hisendes dels seus països i que, llavors puguin entrar. I després d’aquest preavís, el Govern hauria de fer pública la informació sobre la propietat d’aquests immobles. D’aquesta forma, es dona un fort incentiu. Acord d’associació sí o no? Depèn del que porti a dins. Tenim clar que, en cap cas, cedirem quota de mercat andorrà si això ha de suposar que les nostres empreses i professionals no poden competir amb qui vingui de fora. Hem de fer tot el possible perquè els beneficis que genera el mercat andorrà es reinverteixin al país. Cal un canvi de mentalitat. Promocionar més el talent local. Ens hem de creure que les solucions als problemes del país les trobarem els andorrans. En aquest sentit, al programa portem la creació d’un parc tecnològic, creant sinergies amb actors privats, que generi una economia de més alt valor afegit. Fins ara, tot el que s’ha negociat amb la UE és vàlid? No sabem què s’ha negociat perquè no s’ha fet públic. Sabem només la versió del Govern. Hem de ser molt més transparents a l’hora de mostrar els documents que s’han negociat amb la Comissió Europea i necessitem urgentment estudis d’impacte sobre els diferents escenaris que es podria trobar Andorra segons el que es posi a l’acord. Això seria el que s’exigiria a l’hora de pactar amb algun altre partit en aquest àmbit? Seria transparència, estudis d’impacte públics i accessibles per a qualsevol ciutadà i algunes línies vermelles, com ara una posició de privilegi d’empreses i professionals andorrans a l’hora d’operar dins del mercat del país; la segona és el control del sistema de quotes perquè tenim recursos limitats i la gent que pot viure al país també ho és. Ja comencem a viure certs problemes de sobrepoblació, com ara amb la mobilitat. I la tercera és que l’acord no pot tenir una natura dinàmica on la Comissió Europea decideixi sense que el Consell General pugui regular sobre aquestes matèries. Que en cap cas l’acord sigui a futur acceptant les normes europees sense participar en les institucions que prenen aquestes decisions. Això és factible quan amb qui has de negociar és la UE? Ho hem de fer possible. Hi haurà una finestra d’oportunitat gran quan concloguin el seu nou tractat fundacional, cosa que passarà els pròxims anys. En tot cas, Andorra no ha de deixar de buscar altres mecanismes per encaixar millor dins del continent europeu. Som europositius. Andorra és europea de cultura, de tradicions i en valors democràtics, però hi ha més interlocutors que la UE al territori europeu. Hem de seguir negociar però també aprofitar millor les relacions bilaterals amb diferents països, incloent-hi el Regne Unit. «Andorra s’ha venut l’ànima; vam començar venent formatges i hem acabat fent-ho amb els camps, les cases i les empreses. Ara, la clau per sobreviure i per prosperar és creure en el talent de país, créixer de dins cap a fora, parar de parlar tant sobre homologació i més en termes d’aquells sectors i activitats en què podem excel·lir» Com s’afrontaria la crisi de poder adquisitiu? És correcte haver fet una pujada de salaris per llei? Pensem que són diners que passen de l’economia productiva, de les empreses, a l’especulativa dels immobles. Si puja molt el preu de l’habitatge, augmentar els salaris no és una solució. El que cal és abordar la inflació que es viu al país i també ha de ser una prioritat que els sous siguin més dignes per tothom, i no només incrementant el mínim sinó també garantint que ho faci el mitjà. L’objectiu ha de ser doble, que també creixin els salaris elevats. Què cal fer amb les pensions? La CASS ara mateix té un dèficit enorme. Es calcula una diferència de 5.000 milions entre el que hi ha dipositat al fons de reserva i el que caldria pagar si s’intercanviessin els punts compromesos amb el valor legal establert. És un deute ocult de l’Estat i l’única solució és dotar la CASS de més recursos. Caldrà fer sacrificis, apujar lleugerament les cotitzacions i, també, canviar els factors de conversió. No pot ser que s’estiguin cobrant pensions de més de 3.000 euros quan altres no arriben al salari mínim. Hem de garantir que una persona que hagi cotitzat 30 anys rebi el sou mínim. Apujar cotitzacions: quant i en quin termini? Malauradament, no tenim els estudis actuarials que ha encomanat la CASS i ens falta informació perquè el Govern és poc transparent en aquestes qüestions. Esperem des del Consell General poder acabar de definir quina ha de ser la pujada i la reconversió dels punts, sobretot els dels salaris més elevats, i altres mecanismes que facin sostenible el sistema. Ha parlat també de tocar el factor de conversió; això vol dir baixar les pensions? Les més altes, sí. No es tocaria el de les més baixes? En cap cas es tocaria el factor de conversió de cap pensió que se situï per sota el salari mitjà. La CASS es pot salvar? Sí. Veiem amb preocupació la situació del país, però tenim esperança per salvar el greu problema de deute públic que té la CASS i l’Estat. L’Estat té actualment un deute de 1.380 milions d’euros. L’economia del país no creix i en canvi ens endeutem. I el benestar està disminuint. Quin creu que serà el factor decisiu de les eleccions? Espero que la gent entengui que Andorra s’ha venut l’ànima. Vam començar venent formatges i hem acabat fent-ho amb els camps, les cases i les empreses; que la clau per sobreviure i perquè Andorra prosperi és creure en el talent de país, créixer de dins cap a fora, parar de parlar tant sobre homologació i més en termes d’aquells sectors i activitats en què podem excel·lir. Andorra des de la singularitat pot fer propostes atractives pels mercats. Com veu les opcions de la seva formació a les tres territorials on s’han presentat? Tenim molta confiança. Amb Desperta Laurèdia ens hem presentat a Sant Julià. Els candidats estan fent bons debats i demostrant que el model de país és diferent dels de la resta de partits. Abans em demanava si elegia entre DA o PS; jo escullo Concòrdia.