MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

El túnel del Bordar a la N-145 incorporarà una intel·ligència artificial per protegir els ciclistes

1 minuto de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

El dispositiu consta d’una càmera amb intel·ligència artificial que capta el pedaleig, que és bàsicament el que diferencia un ciclista d’un motorista. L’N-145 té una densitat mitjana de trànsit de 15.000 vehicles diaris, amb pics estacionals de fins a 22.000 a l’agost. El sensor de moviment detectarà l’entrada d’un ciclista a la galeria i automàticament s’activarà un senyal lluminós perquè els conductors sàpiguen que hi ha un ciclista al túnel. Inclourà també senyalització de reducció de velocitat. L’SCT també preveu reservar carreteres com a vies preferents per a les bicicletes. La reforma de l’Eix Pirinenc, que va de Portbou a Viella, és una de les candidates a millorar senyalitzacions, però també es projecten rutes preferents a la carretera dels Àngels, de Girona a Quart, o a l’antiga carretera de Manresa a Berga, la C-1411. Segons informa L’SCT, la sinistralitat en carretera i en ciutat dels ciclistes «creix exponencialment» a partir de l’ús cada vegada més estès de la bicicleta com a mitjà de transport durant els últims anys, tant per un ús utilitari, com de ciclisme esportiu o turisme. Des de començaments d’any hi ha hagut nou ciclistes ferits greus en accidents a la carretera. L’any 2022 van morir vuit ciclistes a les carreteres catalanes i el 2021 va haver-hi sis ciclistes morts a Catalunya, quatre en carretera i dos en ciutat, 137 ferits greus i 1.921 ferits lleus.