El somriure andorrà del ‘Pressing Catch’
Als seus 19 anys, tot va començar quan va deixar el Principat per estudiar Relacions Laborals a la Universitat Autònoma de Barcelona. Fins llavors, «ho havia seguit a la televisió». En el seu cas, per edat lògicament, amb les retransmissions a NEOX, tot i que, admet, també ha buscat combats de l’època daurada dels noranta. I, llavors, ja a la ciutat comtal va conèixer Lucha Libre Barcelona, una escola, justament, d’aquest esport que també celebra espectacles de forma regular. «A Andorra havia fet judo i sempre m’havien agradat. Vaig veure que hi havia un show i l’escola i em vaig apuntar», explica. Era inicis del 2022. En el seu cas, admet que aquesta pràctica esportiva té també molta part de teatre, d’actuació. «Això també m’havia agradat sempre i és un mix de totes dues coses; jugar amb aquesta barreja de ficció i esport», comenta Ubach, natural d’Encamp, on també ha participat en moltes representacions vinculades al Carnaval. Després d’uns mesos amb força intensitat d’entrenaments, va començar a participar als shows com a anunciador. «Una cosa important que treballem és saber caure bé, repartint l’impacte perquè faci com menys mal possible. I, també, fer els moviments de la forma més segura possible», destaca. Van ser mesos on li va tocar «cardar-li molta canya». Durant vuit mesos «anava cada dia a entrenar i em va ajudar el ‘background’ d’actuació i d’esports de contacte que ja tenia» i, també, el fet de gaudir «d’una certa forma física i mental». Un dels combats de Martí Ubach. I l’octubre passat, va debutar com a lluitador. Ho va fer barrejant dos aspectes de la seva personalitat. Per un costat, el fet que «sempre m’agrada anar somrient». Per l’altre, el seu origen. Resultat: la Sonrisa de Andorra. Des de llavors, ha participat en diferents espectacles. «Acostumem a tenir unes 100 persones, que paguen entre tres i cinc euros per l’entrada», comenta. Ho fan al local que l’escola té pel barri de la Sagrada Família i també difonen molts dels combats via xarxes socials. De moment, ha pujat 17 vegades al ring, amb un balanç de vuit victòries. Explica que, fins ara, el seu paper al show és més aviat de lluitador bo. I això fa que «rebi molt». Més enllà de guanyar o perdre, però, deixa clar que «el que volem és fer un espectacle i sobretot que la gent del públic s’ho passi bé i es recordi de tu». Admet que, quan va explicar a què es dedicaria a la seva família, la notícia va sorprendre. «La meva mare en va fer una mica de drama. Em va dir que estava boig i que em fiqués casc», recorda rient. Pel que fa als amics i coneguts, assegura que «els fa gràcia i tenen curiositat». Sobretot els d’Andorra. De fet, assegura que al cap se li ha ficat que algun dia no gaire llunyà es pugui celebrar un show de lluita al país. «Ho tinc present, ho vull fer. Ho hem parlat. Intentaré fer-ho de cara a l’any vinent», apunta. Un altre combat. Ubach recorda amb gràcia alguna anècdota que ha viscut aquests primers mesos en la seva carrera com a lluitador a Barcelona. «Molta gent a Espanya no es creu que sigui realment d’Andorra. Es pensen que m’ho he inventat; que soc de Barcelona i que em faig passar per andorrà», comenta amb humor. Fins i tot, recorda que «una noia d’Anglaterra em va arribar a dir que es pensava que jo m’havia inventat el país perquè no ens coneixia». Però Andorra sí que existeix. I ja té un primer lluitador de ‘Pressing Catch’. La Sonrisa té ganes de seguir pujant al ring -entrena unes deu hores a la setmana, segons comenta- i, de fet, aquest mateix cap de setmana li toca disputar un nou combat. El divuitè. De ben segur, no el darrer. [related:galleries:1:{orientation:vertical}]
