MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

El SAAS defensa que l’internista que fa «seguiment» de pacients amb càncer dona plenes garanties

2 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

Així, les fonts consultades, han explicat que aquest metge internista «ni farà d’oncòleg ni farà pautes de quimioteràpia». La seva tasca serà fer un «control» i un «seguiment» de pacients. Es tracta d’una tasca que «pot fer un metge de família o un internista format». I es deixa clar que la persona escollida ho està. «Això no ens ho inventem a Andorra», s’ha remarcat des de la parapública. S’explica que «ja es fa des del 2015 als Estats Units» i a poc a poc altres països també han adoptat fórmules similars. De fet, a Andorra ja es treballava per aplicar el sistema abans de la pandèmia. L’esclat de la crisi del coronavirus va aturar tot plegat i, ara, arran de la mancança d’oncòlegs per la baixa mèdica d’un dels fixos i pel fet que el que s’havia contractat finalment ha optat per tornar al lloc d’origen, a Sòria, s’ha optat per activar-lo. Això sí, defensen «amb plenes garanties». La solució, indiquen, es mantindrà a l’espera de poder recuperar l’oncòleg de baixa i, sobretot, d’incorporar-ne de nous, objectiu pel qual el SAAS treballa intensament. Permet, asseguren, «evitar suspendre visites». S’afirma també que, fins ara, «com a molt algunes s’han reprogramat una setmana més tard». I que, en cap dels casos, afectava pacients amb la quimioteràpia activa. «Qui està fent tractament ha tingut consulta sense problemes», s’afirma.