El retorn de Sant Pere, Sant Pau i Santa Eulàlia

Es compleix així una vella demanda dels encampadans. Ho evidencia que l’acte de presentació de les tres peces ja completades ha comptat amb ple d’autoritats, incloent-hi el Copríncep episcopal, Joan Enric Vives, el recentment nomenat síndic general, Carles Ensenyat, o la cònsol major, Laura Mas. Tots han pogut comprovar els resultats d’una tasca laboriosa que no ha estat pas senzilla. Es va iniciar l’any 2021, justament a petició del rector de la parròquia, mossèn Elvira, que recollia la demanda dels feligresos. I és que aquests feia gairebé 100 anys que trobaven a faltar el que havia estat una part essencial del retaule, que data del 1701. La peça, d’estil barroc, incorporava a la seva part inferior dues fustes amb la representació de Sant Pere i Sant Pau. De fet, eren també les portes a la sagristia que, llavors, es trobava darrere el retaule, a l’absis del temple, un espai que amb les reformes posteriors va acabar desapareixent. També hi havia les dues teles que decoraven l’altar. La més icònica, la que representava Santa Eulàlia. «Encamp està més propera a Roma i al Sant Pare», ha volgut destacar el Copríncep episcopal i arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, tot recordant que tots dos apòstols estan molt presents a la ciutat centre del cristianisme Així es pot comprovar en una fotografia de Joaquim de Riba, guardada a l’Arxiu Nacional, que ha estat la base per a la restauració. Les tres peces es van retirar del retaule el 1927, amb la reforma de l’església. Les dues fustes van continuar sent portes, a altres parts del temple. Les teles van quedar també, entre cometes, a l’oblit. No per a tothom. Els encampadans les recordaven i ara fa dos anys, quan es va plantejar la reforma de l’espai, es va posar sobre la taula la seva recuperació. I així ho va acceptar el departament de Patrimoni Cultural, que es va posar mans a l’obra. La cap d’àrea, Cinta Pujal, ha remarcat especialment el fet que «era una demanda de mossèn Elvira i dels feligresos» i ha celebrat que «hem pogut restituir les peces al seu lloc original». I no era pas un objectiu senzill. Per exemple, les dues taules de fusta havien patit els estralls del temps i, sobretot, del seu ús com a portes. Ha tocat, doncs, un procés intens i llarg de restauració i restitució. Durant vàries setmanes, igual que la tela de Santa Eulàlia, van passar per la cambra d’anòxia per eliminar tots els corcs que poguessin tenir. Posteriorment, ha tocat refer la fusta -en alguns punts malmesa- i la pintura, tant la base com el mateix dibuix. Sempre, com ha destacat la restauradora i conservadora Mireia Tarrés, tenint especial cura del material que s’ha fet servir. El procés ha culminat aquest dilluns, amb la presentació en societat de les tres peces. Bé, en realitat quatre, perquè una altra tela, amb una representació d’unes calaveres en recordatori de la mort, no queda visible. Aquesta, de fet, ha tingut una sorpresa per a l’equip de restauració: al seu darrere es pot veure l’inici d’un dibuix que l’autor no va acabar mai. Presumptament, una representació de Crist sent despenjat de la creu. Així doncs, el retaule ja pot lluir de nou amb els dos sants a dreta i esquerra i amb la patrona d’Encamp al mig. Un fet que ha estat celebrat per les autoritats. La ministra de Cultura en funcions, Sílvia Riva, ha destacat que «Santa Eulàlia recupera la seva essència». Per la seva banda, Vives ha volgut remarcar que «la parròquia i el país estan contents de poder recuperar aquestes obres en un estat tan bo». I ha volgut posar en relleu que amb el retorn de Sant Pere i Sant Pau al seu lloc original, «Encamp està més propera a Roma i al Sant Pare», tot posant en relleu que aquests dos apòstols són molt presents a la ciutat centre del cristianisme. [related:galleries:1:{orientation:vertical}]