El ressorgir del ping-pong

En efecte, una de les apostes per mirar d’atraure els adolescents de la parròquia és fer-los jugar a ping-pong. El comú ja disposa de les instal·lacions de l’edifici Perecaus. I ara l’ha equipat amb taules, pales i el que faci falta perquè els joves en lloc d’estar-se a fer pintades als monuments puguin fer anar el cap en altres menesters. El tennis taula pot ser una forma. I la federació ho celebra. Ho celebra, per exemple, el secretari de l’ens, un Cristian Asensio que és, alhora, pare de dos joves -Emili i Obed- que han fet pràcticament d’aquest esport una mena de modus vivendi. El gran, l’Emili, viu a Estrasburg amb el tennis taula com a ‘leit motiv’. Es prepara com a tècnic. Obed, de disset anys, ja està, com el seu germà, entre els 1.700 millors del rànquing francès, on hi ha unes 250.000 fitxes. Això vol dir que tots dos tenen assegurat el lloc per a participar en els propers Jocs dels Petits Estats. Obed Asensio i una altra de les figures joves de l’esport de la paula i la taula del país, Oriol Martínez, de dotze anys, han fet una exhibició aquest matí a Canillo. Una excusa com una altra per mirar de difondre un esport que, a nivell burocràtic, passa per alguns problemes que, admet Asensio que hi són, però que esperen que la setmana vinent puguin començar a resoldre’s de forma definitiva. I la federació ho vol fer, és clar, de la mà dels tres clubs que actualment hi ha al país. A Escaldes, a Encamp i a les Valls del Nord. Les tres entitats estan representades en l’ens federatiu i això ja és un bon inici amb aquest ressorgiment del ping pong que es pretén fer a Andorra a partir de motivar la base. Obed Asensio és el 32è millor jugador espanyol júnior, i el setzè català. Oriol Martínez és el millor jugador de tennis taula en el rànquing català i el tercer de tot Espanya; són els dos millors jugadors del país i els que un camí més brillant semblen tenir al davant Obed Asensio és el 32è millor jugador espanyol júnior, i el setzè català. Oriol Martínez és el millor jugador de tennis taula en el rànquing català i el tercer de tot Espanya. Que quedi clar, tots dos són andorrans i competeixen fora per poder créixer i ser millors. De fet, ben aviat participaran a Plata d’Aro en una cita d’abast mundial. I van posant el granet de sorra en la promoció del ping pong a Andorra i en el nom d’Andorra a l’exterior. «La idea és treballar, treballar i treballar», destaca Cristian Asensio, engrescat en la nova etapa federativa. Actualment, l’ens té la seu al centre de tecnificació (CTO) d’Ordino. Però no descarta poder volar d’aquell niu i poder disposar d’unes instal·lacions més pròpies i que permetin a la federació dotar-se d’una estructura més adaptada, si escau, a les seves necessitats. Tot està sobre la taula, tot està en l’aire, excepte les ganes de fer reviscolar el tennis taula i engrescar la base. La nova junta ha agafat les regnes de la federació obligada després de la dimissió de l’anterior president. I l’ens federatiu espera resoldre ben aviat les derives no gaire bones que aquest ‘tall’ ha comportat, com la sortida del director tècnic, el destacadíssim Oriol Monzó. L’acomiadament d’aquest entrenador i jugador d’altíssim nivell, que estava econòmicament suportat per una fórmula que no acabava d’encaixar, es troba en l’origen del mal rotllo que es viu al club de les Valls del Nord. Obed Asensio (esquerra) i Oriol Martínez (dreta). Des de la federació s’espera que la sang no arribi al riu i que ben aviat tot es ressituï. Evidentment, l’ens vol disposar d’un director tècnic. I ja s’hi comença a pensar igual com sembla clar que Xavier Martínez, que aquest dissabte ha estat qui ha fet d’entrenador d’aquells xavals que han participat en la demostració de Canillo, serà un dels tècnics de l’equip federatiu. Hi haurà director, sí, però no del nivell que faci que es mengi tot el pressupost ell sol i no hi hagi diners per a d’altres reptes, per a d’altres objectius. I l’horitzó és clar: el creixement de la base, el ressorgir del ping-pong andorrà.