MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

El Consell Superior defensa el vot judicial: «És criticar per criticar»

2 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

Així ho ha assegurat el president del poder judicial, Enric Casadevall, que ha explicat que mentre la seu judicial roman tancada, els vots estan guardats en una caixa forta de l’arxiu de proves, un espai on es custodien les proves dels casos a enjudiciar i en el qual «només hi té accés un funcionari». Tots els electors, a més, poden arribar a comprovar com el seu vot realment ha arribat a l’urna, si mai escaigués. [related:articles:1] Casadevall ha repassat el procediment emprat, amb tots els sobres, petits i grans, que s’usen, que es fan firmar. Al mostrador els electors són atesos per funcionaris judicials -ni secretaris judicials ni batlles-, però el president de la cúpula judicial ha assegurat que darrere el mostrador, i no a la vista del públic, hi ha en permanència un batlle que va firmant tots els sobres que arriben. Si s’han de posar més batlles o no, això caldrà debatre-ho, sempre tenint en compte que tenen altra feina, que pot quedar paralitzada. Quan sí que els batlles fan una feinada ingent és durant la jornada electoral. L’obertura dels sobres i el dipòsit efectiu dels sufragis a l’urna mentre els interventors van puntejant els noms que prèviament ha cantat el jutge o la jutgessa corresponent. Ningú qüestiona aquesta tasca. Una altra cosa és el transport i les caixes emprades. I és per aquest punt que reconeix que potser «no és prou polit».