Demòcrates plantejarà exigir un mínim de català per als residents de llarga durada al país
El candidat a la reelecció com a cap de Govern, Xavier Espot, i el número 3 de la llista nacional, Carles Ensenyat, han exposat en les immediacions de l’Hotel Rosaleda, seu del ministeri de Cultura i del futur arxiu nacional, les línies programàtiques en matèria de llengua, i han anunciat la prompta aprovació d’una nova llei del català per tal de fer una promoció reforçada de la llengua «ja no com a oficial sinó com a pròpia». Espot ha remarcat que cal aconseguir «un major ús social» del català i que a través de la modificació legislativa s’ha de cercar una relació «més intensa, més cohesionada, més fomentadora». A nivell general, el candidat demòcrata ha destacat que en ostentar la presidència de l’Institut Ramon Llull, Andorra ha de fer servir aquest ens com a «fòrum privilegiat» per treballar en la promoció del català. Espot ha demanat la col·laboració de la ciutadania «no amb l’ànim persecutori» respecte d’aquells que incompleixen sinó «alhora de fomentar l’ús del català». Així, ha lamentat i s’ha posat com a exemple, que «tenim molta tendència a canviar d’idioma» per una «qüestió de cortesia» quan no caient en la creença que «estem sent maleducats» el que cal és contribuir a ensenyar una nova llengua. Espot admet que cal tenir un cert nivell «de tolerància» perquè «som un país turístic i amb molta mà d’obra estrangera» però també que cal fer un ús més intensiu en matèria social de la llengua En tot cas, Espot, que ha assegurat que el que es planteja en relació amb les professions liberals i l’acord amb la Unió Europea (UE) s’ajusta completament a allò que Brussel·les està de ben segur disposat a acceptar, ha explicat que s’ha de fer «una reflexió» al tomb de donar «facilitats» en la renovació dels permisos de residència a aquells que tinguin uns coneixements mínims de català. En aquest sentit, el cap de Govern en funcions ho ha plantejat com una mena de premi. Xavier Espot, que ha assegurat que s’han imposat sancions per no complir degudament la llei del català tot i que no sempre és senzill acabar de travar un expedient administratiu entre altres coses perquè cal tenir un cert nivell «de tolerància» perquè «som un país turístic i amb molta mà d’obra estrangera», no ha concretat quina seria la proposta, encara que podria passar perquè qui acrediti un cert nivell de català es pugui saltar la que hauria de ser segona renovació i després de la primera s’atorgui una autorització directament per deu anys. En tot cas, el líder taronja -que ha defensat la ubicació de l’arxiu nacional al Rosaleda com «un espai segur i digne» que podrà gaudir dels serveis del ministeri de Cultura- sí que ha admès que a nivell d’obligació sí que caldrà plantejar exigir a aquells residents de més anys al país, quan els calgui renovar l’estada al Principat, un mínim de coneixement de la llengua pròpia. Això sí, no ha concretat cap mena de detall i sí que ha assegurat que certes exigències s’han d’acordar amb concertació amb l’empresariat. CONCÒRDIA Més clar ho té Concòrdia. A la placeta de Sant Esteve, el número 2 de la candidatura de Concòrdia a Andorra la Vella, Miquel Clua, ha exposat la necessitat de fer obligatori «a la primera renovació (del permís de sojorn i treball) el nivell A de català, l’oral, al qual tothom hi pot accedir fàcilment». Per a Clua, la possibilitat d’aprendre el català s’hauria de donar en hores laborals tot «ajudant les empreses perquè no fos un impacte molt negatiu», «que l’empresa no hagi de perdre productivitat». «El que tenim no és seriós. El català és la nostra llengua i no la podem parlar al nostre país» Certament, ha indicat el representant de Concòrdia, «remem en contra» perquè «hi ha molta rotació de personal que tampoc no facilita les coses», però «el que tenim no és seriós. El català és la nostra llengua i no la podem parlar al nostre país, és surrealista», ha indicat Clua, que ha especificat que «és un dret ser atès en català i en canvi en restaurants, cafeteries o comerços aquest dret queda molt lluny. Ni una de cada deu vegades quan vaig en una cafeteria o un comerç no m’atenen en català». Miquel Clua ha recordat que la llengua «és un factor d’identitat, un element determinant per a la nostra identitat» i que fins ara s’han fet «campanyes de conscienciació que no han funcionat», amb la qual cosa ara caldria passar de la conscienciació a la legislació -i caldrà veure fins a quin punt a adoptar mesures repressives que de moment no plantegen- per aconseguir que l’ús del català «no sigui un dret virtual sinó un dret que s’exerceix».
