Crònica d’una sentència anunciada
El recurrent havia estat condemnat per donar positiu per alcoholèmia -penal, més de 0,8 grams per litre de sang- en el control que se li va fer després de provocar un accident que va causar danys materials. A més, va fugir del lloc i no va ser fins més tard dels fets quan va ser agafat per la policia i, òbviament detingut. Davant la policia va intentar fer creure que qui portava el cotxe quan va causar el sinistre era la seva parella. [related:articles:1] Via judici ràpid, va ser condemnat per un delicte de conducció sota els efectes de l’alcohol. La pena va ser de 18 mesos de retirada de carnet. El problema, en el seu cas, era doble, ja que la seva feina és de camioner. Per això, tal com han fet altres condemnats pels mateixos motius, va demanar que la pena quedés en suspens durant les hores que necessita per treballar. Una petició que, moltes vegades, la Justícia accepta. En aquest cas, però, no ha estat així. Ni el Tribunal de Corts primer ni el Superior després han volgut acordar aquesta excepció. El motiu? El va explicar una de les magistrades durant la mateixa vista. La petició suposava una autorització a conduir durant 90 hores a la setmana. I això, no només és il·legal si es té en compte la normativa laboral sinó també la reglamentació pròpia del sector del transport. Així se li va fer saber: «no podem autoritzar una cosa que és il·legal», van advertir els magistrats. A més, també va tenir l’oposició del ministeri fiscal, que alertava de la gravetat dels fets que van comportar la condemna. Per tant, la sentència no ha estat cap sorpresa. La petició ha estat denegada.
