Concòrdia prepara les comunals a Sant Julià mentre Demòcrates dubta i Majoral pensa en la reelecció
4 minutos de lecturaLa victòria de Concòrdia-Desperta Laurèdia en la territorial laurediana de les eleccions generals del passat dia 2 li donaria el paper de favorita a les comunals si no fos perquè ara i en el 2019 van arreplegar vots d’altres formacions. En les anteriors comunals van rebre paperetes de Demòcrates i en les passades generals de Terceravia-Unió Laurediana. Això fa difícil saber quin és el seu capital electoral real com també ho és saber en quines condicions es presentarà la formació de Josep Pintat (UL) després de la no compareixença a les generals. Tot sembla indicar que l’actual cònsol, Josep Majoral aspirarà a la reelecció malgrat que la seva gestió ha generat el rebuig entre gran part dels funcionaris de la corporació. El 2019 la seva candidatura va sumar més de 1.100 vots, que podrien ser menys el desembre tenint en compte que alguns militants han abandonat el partit en desacord per la negativa de Pintat a pactar amb Demòcrates. Aquest partit, després de perdre a l’única parròquia a les generals, podria estar absent de la pròxima cita electoral. Abans, la prioritat seria enfortit un comitè parroquial que va patir divergències amb la tria dels candidats com Carol Puig, component de la llista nacional dels taronges i escollida consellera general. Els pactes preelectorals són molt difícils Les opcions de presentar-se passarien per una aliança amb Terceravia-Unió Laurediana, poc probable, i encara més difícil per no impossible amb Concòrdia-Desperta Laurèdia, tenint en compte les discrepàncies que hi va haver a les darreres comunals després que Demòcrates els aportés suport logístic i econòmic, tot recordant que el ministre d’exteriors taronja, Gilbert Saboya anava a la candidatura i que l’expresident del grup parlamentari, Ladislau Baró va fer de presentador de la llista al comú. Demòcrates ha fet una reflexió profunda de la seva derrota a Sant Julià de Lòria. Aquesta passa per les candidates, Helena Mas i Eva París (liberal). La primera potser no és tan coneguda al poble com es podia pensar en un principi, i la segona ha restat més que ha sumat. A més s’ha donat la circumstància que electors que van votar a Concòrdia-Desperta Laurèdia a la llista parroquial van optar per Demòcrates al a nacional. Això explica que Demòcrates sumés 758 vots nacionals per 745 Concòrdia-Desperta Laurèdia quan a la parroquial el resultat va ser d’uns 400 més vots per la llista de Pol Bartolomé i Maria Àngels Aché Feliu. La intenció dels dirigents del partit és parlar amb la resta de formacions per veure si en algun punt concret, en alguna parròquia concreta, hi ha una confluència ideològica i programàtica suficient com per tirar endavant un pacte electoral. Les converses es faran durant les properes setmanes, però sempre definides per les línies que pacti l’assemblea de Concòrdia-Desperta Laurèdia. Per altra banda, i el comitè parroquial de Demòcrates, arribar al comú és el gran objectiu després de la coalició de Laurèdia en Comú (2015-2019) de la qual van formar part. Arribar, però no a qualsevol preu com seria el de cremar uns noms que tenen en cartera i amb un molt bon cartell a la parròquia. I pròxims, tenint en compte que les seves darreres derrotes amb Gilbert Saboya (2015), Carles Àlvarez Marfany (2019) i Helena Mas (2023) s’han produït, segons l’anàlisi de partit, perquè són «gent que no fan poble» i que el fet de ser exministres i secretària d’Estat no ha tingut la repercussió desitjada. També s’ha tingut en compte, la no finalització del vial i la sensació entre molts electors que Demòcrates ha tingut oblidada la parròquia. El PS obté resultats molt diferents a les comunals i a les generals Les altres formacions amb presència a la parròquia són el Partit Socialdemòcrata (PS) i Andorra Endavant. El PS, però, obté resultats molt diferents a les generals i a les comunals. A les primeres en va aconseguir 538 i a les segones (2019) 257. Malgrat això, la tenacitat de Gerard Alís pot fer que es tornin a presentar a les comunals per demostrar que el partit es viu en l’inici de l’etapa postLópez. Andorra Endavant, amb la seva presidenta Carine Montaner, resident a la parròquia, també pot estar a la línia de sortida tot i que cal tenir 14 noms a les llistes de les comunals. Tots saben que, en l’àmbit polític, Sant Julià de Lòria és una parròquia molt complicada, potser la que ho és més de tot el país. Ho saben tots i també Terceravia-Unió Laurediana que a les comunals s’hi juga la supervivència.