Chica el Gran
Parlar d’allò més venut a nivell global és complicat. Ho reconeixen llibreters i editors. Tots admeten que la setmana ha estat molt bona perquè des de dilluns ja es va veure molt moviment. Tots, d’alguna manera o altra, han celebrat l’elevada producció, i de qualitat, que els lectors han pogut triar i remenar amb segell nacional. Fins i tot el cap de Govern en funcions, Xavier Espot, ha destacat els molts autors que presentaven llibre, fos acabat de sortir del forn o amb pocs mesos de vida. Espot, és clar, ha tirat cap a casa i ha ressaltat el treball del ministeri i les sinergies establertes amb les editorials com a elements clau perquè hi hagi un boom d’editores -que prefereixen omplir la vocació que el negoci, ha vingut a dir el mandatari governamental- i perquè enguany s’hagi hagut de muntar un set de signatures a la Plaça del Poble -també han estat a Sant Julià i en menor mesura a Escaldes- d’allò més ambiciós i en què els autors s’han hagut d’aixecar i tornar-se la cadira. Un fart de lectors han agafat ‘Andorra i la Guerra Civil Espanyola’. Chica, Pau, però, no ha tingut gaire temps per cedir espai als adversaris, per dir-ho d’alguna manera. Que ha quedat clar durant aquest Sant Jordi que no hi ha rivals ni entre les editores, que amb l’associació que han muntat Déu n’hi do el bon rotllo que tenen i que generen. Entre les llibreries potser hi ha una mica més de pugna. Però ni tan sols així. Avui era dia de festa i la festa ha estat grossa. En la seva guerra particular, el llibre que retrata l’Andorra en temps del conflicte bèl·lic espanyol ha hagut de batallar amb l’esgotament d’existències. ‘Andorra i la Guerra Civil Espanyola’ ha fet pràcticament net i ha passat per davant d’autors consolidats en el panorama de la llengua catalana com els mediàtics Xavier Bosch o Martí Gironell. Fora dels autors andorrans, aquests han estat dos dels més sol·licitats a les parades. Però de forà no hi ha un clar dominador com ho ha estat Chica en temàtica local. [related:articles:2] La celebració de les editores era el fet que hi havia molta oferta on remenar i «tothom ha venut i bé dins de les seves possibilitats». La valoració era repetida. Com repeticions de signatura han hagut de fer des de Joan Peruga i Txema Díaz-Torrent pel seu ‘Shanghai Andorra’ fins a Francina Pons pel ja no tan nou ‘Moles i molins fariners d’Andorra’. El ‘Parlem de música’ de Marc Pantebre, les reflexions institucionals de Josep Dallerès en ‘El camí cap a la Constitució d’Andorra’ o el poemari sui-generis ‘El que mai et vaig dir’ de Noemí Rodríguez també han estat en el podi, ampli, extens, de la producció nacional. Sense oblidar un volum coral i eminentment gràfic, fotogràfic per ser exactes, anomenat ‘Andorra desapareguda’, amb una feinada de l’Arxiu històric, allí on treballa el rei del Sant Jordi 2023. Un tal Chica el Gran. Pau, historiador. Autor per encàrrec d’un monumental treball que segurament tindrà continuïtat. Perquè de bacallà per tallar la guerra en va deixar molta. [related:galleries:1:{orientation:vertical}]
