Absolt el ‘motard’ resident a qui s’acusava d’haver lesionat amb un martell dos jugadors de rugbi

Ja durant la vista, i malgrat que l’ADN de l’acusat va aparèixer o es va trobar en el mànec del martell que la policia va recuperar en una jardinera propera al lloc on hi va haver les agressions als turistes francesos, que formaven part d’un equip veterà de rugbi com s’ha dit, que havia vingut al Principat a jugar un partit amistós, van ser evidents els dubtes que hi havia sobre tot el cas. La defensa del processat va qüestionar la cadena de custòdia relacionada amb l’ADN. Però no només això, el president de la sala el dia del judici, Josep Maria Pijuan, indirectament també va advertir situacions de la instrucció que evidenciaven, com a mínim, mancances. Els agredits havien descrit el seu agressor assegurant que portava un tatuatge d’unes determinades característiques a més a més de perilla. En certa manera, les dues característiques físiques o estètiques podien lligar amb l’acusat. [related:articles:1] Però va resultar que mai durant la investigació s’havia comprovat si el tatuatge citat i el que lluïa l’home en un braç s’adeien, si responien al mateix. Va ser durant la vista que per primer cop el magistrat president, vist que el ‘tatoo’ no estava en cap lloc íntim del cos de l’home li va demanar si podia mostrar el dibuix que duu en un braç. I aparentment no era el de la descripció donada al seu dia. Hi va haver tot d’elements que van fer aixecar com a mínim dubtes i vist també el temps passat, ara la sala, almenys en primera instància, ha decidit absoldre l’home, que més enllà de jugar-se una reclusió de sis mesos, sobretot s’exposava a una expulsió de quinze anys del país quan en porta més de 27 residint a Andorra, amb tota la vida muntada al Principat i sense cap altre previsió que no sigui viure i treballar al país. Caldrà veure si la fiscalia, que demanava per a l’acusat trenta mesos de presó, dels quals sis de ferms com s’ha dit, uns 8.500 euros per diversos conceptes per a les dues víctimes principals i, sobretot, els quinze anys d’expulsió, recorre contra la sentència, que inicialment com a mínim l’implicat, va afirmar que ni tan sols havia estat present en la batussa que hi va haver en la discoteca i que va ser l’origen de l’enfrontament posterior, va rebre bufant.