Indignació per la nul·la defensa de la sobirania andorrana per part del Govern davant de Veneçuela

Ho ha deixat en mans del tribunal. I que el tribunal fes el que volgués. Per posar la situació en context. Arran de la intervenció de BPA, s’han obert tot de causes. Una de judicialitzada molt abans de la nota del FinCEN, però que se citava en aquella, tenia a veure amb la petroliera estatal veneçolana (PDVSA). I en suposades comissions que haurien pogut percebre alguns dels seus directius, circumstància que sempre han negat i que continuen negant. Tot plegat ha generat tan enrenou i s’ha fet la bola tan gran, que el govern de Maduro amb la voluntat de poder recuperar alguns dels diners que hi ha encara ara travats a la bloquejada BPA va personar-se com a perjudicat. Una circumstància inaudita. Es va colar en la causa com a actor civil fins que un grup d’advocats de processats va recórrer la decisió i la Batllia els va donar la raó. Certament, hi havia una ingerència en la sobirania d’Andorra i, a més, en virtut de la cooperació internacional i els convenis que eventualment hi hagués entre països, entre estats, si mai hi havia una condemna que comportés el comís de diners ja es faria el repartiment escaient en funció dels tractats internacionals signats per les dues parts. Veneçuela no havia de ficar el nas per a res en una causa judicial que se substancia a Andorra. En un escrit de 23 de febrer la representació lletrada -exercida pel despatx Pujadas- no es refereix en cap moment ni a sobirania, ni a ingerències, ni a vulneracions, ni a res de res. Deixava a mans del tribunal que adoptés la decisió que més escaient considerés. Sense defensar ni la sobirania, ni el país, ni res Més encara: la Batllia va ordenar als representants de les autoritats veneçolanes -a nivell legal, a Andorra estan en mans del despatx Rascagneres- que tornessin tota la documentació que haguessin pogut obtenir en el marc de la causa, que es destruiria. Evidentment, Veneçuela va presentar recurs contra la decisió de primera instància davant el Tribunal de Corts. I ha estat en aquest estadi on clarament la defensa de la sobirania per part del Govern ha estat del tot inoperant. Inexistent. Quan s’ha traslladat el recurs a les parts perquè hi poguessin dir la seva, tant els advocats d’alguns dels processats com especialment la fiscalia han fet un clar i dur al·legat dient que és inverosímil que un Estat tercer pugui participar d’una causa judicial andorrana. Que això és una ingerència evidentment i intolerable a la sobirania nacional. Les fonts consultades han assegurat que en aquest marc, semblava que havia de ser la representació de Govern qui amb més fermesa havia de defensar el Principat. Doncs ha resultat que no. En un escrit de 23 de febrer la representació lletrada -exercida pel despatx Pujadas- no es refereix en cap moment ni a sobirania, ni a ingerències, ni a vulneracions, ni a res de res. Deixava a mans del tribunal que adoptés la decisió que més escaient considerés. Sense defensar ni la sobirania, ni el país, ni res. I aquesta rentada de mans, segons les fonts consultades, ha indignat sobre manera els implicats en la causa. Encara bo, asseguren els consultats, que el Tribunal de Corts ha acabat denegat les pretensions de Veneçuela de ser part en la causa i ha acordat que, efectivament, en ser una ingerència a la sobirania, les autoritats veneçolanes, per molt que la petroliera estatal d’aquell país pogués resultat perjudicada, l’Estat veneçolà com a tal no ha de fer res en una causa judicial andorrana. I que s’han d’activar, si escau, altres mecanismes de cooperació bilateral.