MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

No a l’heliport de la Caubella

9 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

Si podeu dedicar deu minuts del vostre preuat temps a llegir aquest article, us n’estaré molt agraït! És el meu petit granet de sorra per intentar salvar el bosc de la Caubella i el seu bonic ecosistema. A Andorra, els programes electorals se’ls emporta el vent Quan s’apropa la contesa electoral, els partits polítics ens bombardegen amb un munt de propostes com si tots acabéssim d’aterrar a Andorra i fossin les primeres eleccions de la història. Però malauradament per a ells, alguns andorrans no tenim memòria de peix (tot i que els peixos tenen molt bona memòria!) i llegim els programes electorals, però no només els actuals, sinó especialment els de fa quatre anys. Us recomano encaridament que feu l’exercici de llegir els programes polítics de DA i Liberals de fa quatre anys, amb el pas del temps semblen més un llibret de ciència ficció que un programa electoral. Però tranquils, no passa res, a Andorra els programes electorals se’ls emporta el vent. En el cas que ens ocupa, podríem suposar que trobaríem la proposta del projecte de l’heliport de la Caubella en almenys un dels programes electorals dels grups que han conformat la majoria de Govern, però res més lluny de la realitat. Al programa EG2019 de DA hi llegíem: «Valorarem la viabilitat de desenvolupar un heliport nacional a la zona de les Tresoles sempre que es disposi de l’aval tècnic oportú i s’hagi consensuat amb la plataforma relacionada amb l’heliport». I al programa EG2019 de Liberals hi llegíem, només a l’apartat dedicat a Sant Julià: «Destinarem més inversions a la parròquia per descongestionar el trànsit completant el segon tram del vial de Sant Julià, per condicionar els rius i torrents i per cercar la ubicació d’infraestructures de caire nacional que donin activitat i dinamisme, com ara el futur heliport nacional.» Vaja, que del projecte d’heliport a la Caubella, res de res. Llavors, perquè la majoria governamental tira endavant l’heliport de la Caubella sense cap acord ni ratificació dels andorrans? Per què la única oferta es duplica respecte de la previsió inicial i Govern l’adjudica igualment? Per què no fan pública l’adjudicació amb normalitat i transparència? Per què es fan l’orni davant el Consell General fins que l’adjudicació surt irremeiablement publicada al BOPA? Per què el Govern assumirà les possibles pèrdues i l’empresa concessionària els possibles guanys? Per què encara no s’ha publicat cap estudi d’impacte mediambiental? «Quan s’apropa la contesa electoral, els partits polítics ens bombardegen amb un munt de propostes com si tots acabéssim d’aterrar a Andorra i fossin les primeres eleccions de la història» Moltes preguntes sense respostes! Potser no les sabrem mai, però això no treu que ho haguem d’acceptar i molt menys que els deixem malmetre el bosc de la Caubella com si fos el jardí privat de casa seva. De fet, i donat que no constava als programes electorals, una altra opció que la nostra legislació preveu, és que el projecte hagués estat sotmès a una consulta o referèndum (com hagués pogut també ser el cas per al laboratori de Grífols de nivell P3 a Ordino). Però és evident que als grups de la majoria governamental no els interessa especialment la participació política dels andorrans, més enllà que els votin, i els deixin fer i desfer durant quatre anys. Així doncs, la única manera que disposem els votants de La Massana per manifestar el nostre rebuig al projecte de la Caubella de manera vinculant és convertint les eleccions generals en un plebiscit sobre l’heliport de la Caubella. De motius per al rebuig d’aquest projecte no en falten, i són de pes. Desgranem-los: Un dany mediambiental irreversible El dany mediambiental és el més devastador i més irreversible de tots. Aquest projecte requerirà la tala d’un bosc frondós d’una extensió de fins a sis hectàrees. Acabar amb el bosc també significa acabar amb un bocí de biodiversitat andorrana, d’arbres autòctons i de l’hàbitat dels animals que hi viuen (alguns d’ells possiblement endèmics del lloc). Però l’impacte constructiu no és el més negatiu. La contaminació atmosfèrica i la contaminació acústica que generarà el seu funcionament són molt pitjor per al medi ambient i duraran sine die. Ja seria hora de començar a quantificar el cost/benefici mediambiental de la nostra activitat i de les nostres infraestructures més enllà de només el cost/benefici crematístic. Hom pot pensar que l’impacte mediambiental es compensa amb alguns beneficis: Desenclavar el nostre país de l’aïllament aeri, portar turistes d’alt poder adquisitiu i treure l’heliport del centre de La Massana són els arguments que la majoria governamental esgrimeix i que molts andorrans podem compartir. Però malauradament l’heliport de la Caubella no dona resposta a cap ni un d’ells, i sí malmet el nostre patrimoni natural de manera irremeiable. Un desenclavament virtual però irreal Desenclavar el nostre país de l’aïllament aeri no s’aconsegueix amb un heliport a la Caubella. De fet, quan es volia realitzar l’heliport del Patapou o de la Comella, tots els projectes que es van analitzar quedaven descartats automàticament si es trigava més de 15 minuts en arribar des de l’heliport al centre d’Andorra (Butlletí Consell General 11/2016 de 19/02/2016). En el millor dels casos i sense cues a la Massana, es triga 30 minuts des de la Caubella fins el centre d’Andorra. Per posar-ho en perspectiva, es triga aproximadament 30 minuts en arribar en helicòpter des de Tolosa o Barcelona a Andorra. Sembla doncs que aquest factor clau ara ja no és gens important! El conte de fades ‘Els turistes d’alt poder adquisitiu’ L’arribada de turistes d’alt poder adquisitiu, si és que es dóna, ho farà en comptagotes i només se’n beneficiaran uns pocs, per tant, aquesta infraestructura a La Caubella no es justifica ni per l’interès nacional ni l’interès general. El motiu és que a una altitud d’uns 2.000 metres (la Caubella es troba a 1.905 metres), la densitat de l’aire és molt baixa (menys d’1 kg/m³) i els vents són forts. Aquests dos factors dificulten la sustentació dels aparells. Per altra banda, la densitat baixa proporciona menys oxigen per a la combustió, el que es tradueix en menys potència del motor, menys eficiència dels rotors, menys estabilitat, i, en conseqüència, la impossibilitat d’emprar aparells grans (i els aparells petits que s’hi poden enlairar/aterrar no poden portar una càrrega gran). «El dia que assumim que som un destí turístic per a persones normals i corrents i no per a multimilionaris, ens traurem molts complexos de sobre i ens estalviarem molts diners públics» Aquest problema queda sobradament documentat a l’estudi que el Govern va encomanar a l’OACI – ICAO (Organització de l’Aviació Civil Internacional) l’any 2007, on hi feia constar diverses vegades que el rendiment dels helicòpters es veu afectat a alçades de 2.000 metres i en limita de manera important les càrregues que es poden enlairar/aterrar. Per tant, els helicòpters que hi podran aterrar seran de pocs passatgers i el nombre de vols i de turistes seran molt limitats. El dia que assumim que som un destí turístic per a persones normals i corrents i no per a multimilionaris, ens traurem molts complexos de sobre i ens estalviarem molts diners públics. L’heliport de La Massana continuarà sent necessari Amb un heliport a la Caubella sembla poc probable que es pugui prescindir de l’heliport de La Massana com ens diuen. Un heliport d’alta muntanya, amb condicions de boira, pluja intensa i neu, no serà operatiu una bona part de l’any, per tant, seria temerari pensar que els helicòpters sanitaris i d’urgència tinguessin la Caubella com a únic heliport base durant tot l’any. Govern assumeix les pèrdues i la concessionària els guanys Sens dubte, aquest és el punt més surrealista del projecte (per dir-ho d’alguna manera). S’indemnitza l’empresa concessionària amb el 75% de l’import de construcció en cas de possibles pèrdues i a canvi aquesta es queda pràcticament tots els possibles guanys (exceptuant un cànon d’entre un 10% i un 15%). Vista la infrautilització previsible d’aquest heliport, les pèrdues semblen més que probables i la única empresa que es va presentar al concurs de concessió no assumeix un escenari de pèrdues, pèrdues que ja haurem de començar a pagar entre tots els ciutadans via impostos aquest 2023. Cal notar també que el Govern va estimar el cost de construcció en uns 5 milions d’euros i l’empresa va fer una oferta de 10 milions d’euros, que és l’import que finalment es va adjudicar i del que ja començarem a pagar en concepte del 75% de previsió de pèrdues, tal com consta a la llei del pressupost del 2023: «Despeses pluriennals que s’estenen durant un període superior a cinc anys […] Correspon a la previsió de les quotes pluriennals a 30 anys en concepte de la compensació de l’amortització en cas de resultats negatius. La quantitat a percebre en cap cas no podrà superar el 75 % del valor de l’amortització de la construcció amb l’afegit de l’interès legal, d’acord amb les clàusules administratives i econòmiques que regeix el concurs internacional per la concessió de l’heliport nacional d’Andorra. Aquests imports estan subjectes a les actualitzacions segons el cost final de construcció i amortització. El cost de construcció estimat és de 10.169.378 euros (75% = 7.627.034 euros).» Col·lectivitzar les pèrdues (fins i tot abans que s’esdevinguin) i individualitzar els guanys és un negoci sense risc per a l’empresa concessionària però un molt mal negoci per als ciutadans. Realment, estic impressionat que es puguin fer aquestes operacions financeres amb diners públics i més tenint en compte que l’únic objectiu realista de l’heliport sigui que quatre turistes adinerats vinguin en helicòpter per fer una esquiadeta, i per tant, sense retorn en el conjunt del teixit econòmic d’Andorra. Torno a pensar que aquest heliport no es justifica ni per l’interès nacional ni per l’interès general. La Borda Vidal, una alternativa viable i d’interès general L’emplaçament de la Borda Vidal a Sant Julià de Lòria ja va ser objecte d’un estudi de funcionalitat l’any 2002 (sí, fa més de 20 anys!) quan el Govern en va encomanar l’assistència tècnica a una empresa privada (BOPA, Any 14, Núm. 99). I el 2008 va encomanar els treballs de redacció del projecte de construcció i direcció d’obra de l’heliport de la Borda Vidal (BOPA Any 14 Núm. 78). De fet, a preguntes d’un conseller general, Xavier Jordana, ministre d’Ordenament Territorial, Medi Ambient i Agricultura de l’època, responia: «[…] la OACI precisament després de fer els corresponents estudis en diferents llocs dels país va dir, va indicar, que el lloc idoni, a criteri de l’expert de la OACI que va venir, el Sr. Norman Taylor Fher, canadenc, i coneixedor d’aquesta matèria, doncs, va indicar que aquest és el lloc idoni al seu criteri i per aquest motiu el Govern l’ha fet seu a l’espera que els estudis que s’han de fer…» (Diari Oficial del Consell General – 7/2008). «A la Massana, l’opció política del candidat Michel Moliné de PS+SDP és l’única que descarta el projecte d’heliport a la Caubella i defensa la proposta de fer l’heliport a la Borda Vidal, que és la que té més recorregut, i és la més sensata i coherent» Fins i tot el Partit Liberal es posicionava el 2012 a favor d’aquest projecte amb un article intitulat