MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

L’orella de Van Gogh

6 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

Cada un troba la inspiració on pot. Ned Flanders, el personatge dels Simpson a la Bíblia, Tennesse Williams a les amfetamines, Scott Fitzgerald en el fons d’un vas de whisky, i els candidats en el programa electoral Aquest divendres toca el tercer i és Andorra la Vella, capital administrativa i amb el resultat d’unes eleccions amb molts indecisos si fem cas de l’enquesta d’Andorra Recerca+Innovació. Els que encara dubten deuen estar, al principi, amb les orelles ben obertes per saber si alguna cosa els pot acabar de convèncer. Són un electorat pel qual s’ha de lluitat a mort, ja sigui amb l’espasa làser de ‘La Guerra de les Galàxies’ o amb el ganivet de tallar el pa. Conxita Marsol (Demòcrates+Independents), Quim Miró (PS-SDP +) Didac Tomàs (Andorra Endavant) i Martí Alay (Concòrdia) confeccionen un cartell que, d’entrada ha de donar joc. Sisè dia de campanya i a hores d’ara, tots ja han hagut de recórrer a l’Omeprazol, a l’Almax, als caramels per a la gola i la col·lecció de píndoles que recomana Isabel Preysler: magnesi, calci, col·lagen, fòsfor, calci i totes les vitamines de l’alfabet, del nostre i del ciríl·lic. Ha estat un debat patrocinat per un club de lectura Miró comença llegint i demanant a la gent que «faci una reflexió sobre els dotze anys de Govern de Demòcrates» i repassa tots els àmbits per prometre que «no solucionarem tots els problemes però ho intentarem». Tomàs excusa la presència de la primera candidata, Elisa Muxella que ha patit una nova recaiguda del coronavirus. També llegeix. «Crec en un canvi», assegura. El tercer lector, però amb més discreció, és Alay. «Concòrdia aposta per augmentar la diversificació econòmica i no com fis ara», apunta mentre que Marsol també s’apunta al club de lectura per llegir que «vull aportar la prosperitat a Andorra que he aportat al comú d’Andorra la Vella». Si l’alegria dura poc a la casa del pobre, encara dura menys a la del telespectador. Com a la resta de debats, la candidata demòcrata repeteix que «no apujaran els impostos». Repetim com les natilles Danone. Són dies d’exercicis espirituals de democràcia. Els programes, com els exercicis dels jesuïtes, són modelables com el fang, s’acomoden als que els llegeix. Alay proposa una incubadora d’empreses, Miró no s’empassa l’afirmació de Marsol que no pujaran els impostos i que no han incrementat el salari mínim. Aquí apareix la millor versió de l’excònsol major d’Andorra la Vella com la Lola Flores ‘la faraona’. La diferència és que en comptes de cantar allò de «Sarandonga, nos vamos a comer arroz con bacalao» assegura que s’ha pujat el salari mínim El candidat de Concòrdia s’uneix a les crítiques de Demòcrates. Ho fa en un tema que és el seu, economia i finances. És un tema més difícil d’assumir que Carmen de Mairena menjant un kebab i menys entenedor que Darth Vader menjant polvorons. Es repeteix per tercer debat consecutiu la creació d’un ministeri de Turisme i Comerç Miró insisteix en el fet que Demòcrates augmentarà la pressió fiscal i proposa, com van fer en els anteriors debats els candidats de la seva formació, la creació d’un ministeri de Turisme i Comerç. Cada un a la seva bola. La d’Alay és la creació d’un parc natural i Tomàs torna amb la diversificació econòmica de les diferents parròquies. Andorra Endavant aixeca la bandera del teletreball que «redueix la quantitat de vehicles que circulen cada dia per anar de casa a la feina». Marsol està d’acord amb tothom i amb quasi, natura i ministeri d’economia i comerç abans de passar al bloc social. Tot plegat és fa més pesat que les primeres pel·lícules d’Albert Serra, quan els candidats haurien d’anar perseguint els vots com el coiot al correcamins. La majoria dels que van parar l’orella en un principi, ja havien anat a seguir el Lleida-MoraBanc de bàsquet. L’habitatge i l’educació centren l’apartat social A la represa (del debat), Tomàs professor d’anglès, lamenta que «el sistema educatiu afavoreix el maquillatge de les estadístiques i que cal reformular el sistema educatiu andorrà». Alay entra en el camp de l’economia recretativa. «A l’habitatge hi ha tres aspectes, l’oferta, la demanda i el preu» i s’han d’adoptar mesures d’altres països. com Suïssa. Miró obliga Marsol a posar-se les ulleres per buscar entre els papers quan dispara amb el tema de les fonts lluminoses al riu. Abans que les brillantors, el ‘brilli-brilli’ i els colors no ens cremin la retina, la candidata no respon i se’n va a l’habitatge i a punt d’estar d’abandonar el farístol, tot acostant-se a Alay. «Quants pisos fan fet els darrers anys a preu moderat?», pregunta Miró i Marsol esmenta Jovial, el Calones i la pandèmia. El socialdemòcrata subratlla que «la pandèmia ho ha aturat tot, menys la construcció». Tomàs demana que es posin al mercat els 6.000 pisos que no estan ocupats i que «no vagin a parar a les grans immobiliàries i que arribin a les persones que realment ho necessitin». Marsol compra la proposta de Miró de constituir el ministeri de l’Habitatge.. A molta gent el que li produeix somnolència és la raça humana i política Deia el periodista gallec Julio Camba, que la contemplació dels arbres i els boscos li provocava una única sensació: la de dormir. A molta gent el que li produeix somnolència és la raça política. Com seguir una tertúlia i adormir-te en el sofà. Allò no era un debat, eren els minuts de les escombraries d’un partit de la NBA. Sort que Alay anuncia que «Concòrdia despenalitzarà l’avortament». És la porta d’entrada al darrer bloc i aquí és territori Marsol i comanxe per als altres. Proposta d’un taller de creadors a darrere de la Casa de la Vall Concòrdia vol impulsar un taller de creadors darrere de la Casa de la Vall. El socialdemòcrata reivindica l’heliport a la capital que «ha acabat volant de parròquia a parròquia fins a la Massana. Demòcrates parla del multifuncional i segons Marsol, ha de ser «la seva legislatura». Reconeix que la corporació va ser massa valenta en fer arribar el telefèric de Carroi a Pal i no descarta que el comú reprengui el projecte que rambé va ser afectat per la pandèmia com la culpa va ser del ‘Cha, cha cha’ pels Gabinete Caligari en la versió en directe i a la sala Joy Eslava de Madrid. Els telespectadors han d’anar caient com els conillets de l’anunci de Duracell i els únics que continuem tocant el timbal, aquest divendres és l’ordinador, han de ser els periodistes, i sense sopar. Algú sap com va el MoraBanc a Lleida?. Cap possibilitat de fer zàping per tal de no caure en els braços de Morfeu, aquell que provocava a la mitologia grega, en els éssers humans visions mentre dormen. Una de les visions és la d’Alay i Tomàs demanat la creaciò de llistes obertes a les candidatures parroquials. El punt i final l’han posat els quatre demanant el vot en un minut per adreçar-se als electors. Alay diu que «votar és pensar en el futur» i avança que «cal una visió clara d’allà on volem anar. Això és Concòrdia». Marsol indica que «serà una legislatura complicada, amb molts reptes i demano que continueu fent-nos confiança». Miró desitja sort als seus adversaris per sol·licitar el vot per la seva candidatura en considerar el model demòcrata «exhaurit». Tomàs creu que «Andorra s’enfronta a grans reptes del futur però que falta un projecte de país. Volem consolidar una Andorra de progrés i de sobirania». Veient els debats i fins que arribi el 2 d’abril, tots aquells que els escolten per fer-se una idea de les propostes, no sé si acabaran tallant-se, en un harakiri auditiu, una orella. Com Van Gogh.