Diversand avisa que a Andorra hi ha violència, encara que no física, contra el col·lectiu LGTBIQ+
La commemoració d’aquesta jornada -molt necessària, ja que no cal oblidar la violència que en molts països encara s’exerceix de forma legal contra les persones LGTBIQ+- també es farà a Andorra. Es vehicula bàsicament a través de dues iniciatives. La primera, conjunta entre Diversand i l’àrea d’Igualtat d’Afers Socials. A les marquesines de diferents parades de bus del país, com ara la del Lycée Comte de Foix o la de la plaça dels Arínsols, entre altres, es posaran cartells que formen part d’una campanya que vol, com explica Soler, «remarcar que encara existeix l’LGTBIFòbia» en diferents àmbits. «Parlem de situacions que encara es donen», indica. En aquest cas, però, la informació s’ha extret de l’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea, però des de Diversand es remarca que «a Andorra passa com a qualsevol altra societat». [related:articles:1] Des de l’entitat s’admet, però, que hi ha una certa sort al país: per ara, i tret de comptades excepcions, la violència no és física. A diferència del que succeeix a països del voltant, on de forma habitual es denuncien agressions, a Andorra això no passa. Ara bé, Soler adverteix que la realitat està lluny encara de ser satisfactòria. «Potser el tipus de violència aquí és diferent, per un tema cultural o del que sigui. Aquí és una violència silenciada i invisible, però no vol dir que no hi hagi», avisa la presidenta de Diversand. I és que «quan algú té dificultats per dir qui és i qui li agrada perquè pot haver-hi conseqüències socials, és perquè hi ha una violència, que és més difícil de detectar i de dir». Es tracta d’una situació que, relata, ells mateixos han detectat a l’hora de fer el segon projecte vinculat a aquesta jornada: impulsar tallers sobre l’LGTBIFòbia als centres educatius del país. «Volem educar en diversitat i costa perquè quan surten les paraules LGTBI hi ha encara gent reticent. Això és la prova més clara que encara hi ha un estigma», comenta. Justament, al llarg d’aquesta setmana hi ha programades activitats a diferents escoles. «A vegades costa entrar-hi, però veiem que dona bons resultats», afirma. I celebra que «s’estan trencant tabús i cada vegada hi ha més interès». I, malgrat tot, Soler considera que hi ha espai per a l’esperança de cara al futur. «En els últims anys hem avançat», assegura. Un exemple, al seu entendre, és que el col·lectiu va tenir una important representació al festival Ull Nu, celebrat tot just la setmana passada. «Hi ha un canvi social. La gent cada cop s’empodera més. Tot és un procés», argumenta la màxima responsable de Diversand.
