MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

Diversand avisa que a Andorra hi ha violència, encara que no física, contra el col·lectiu LGTBIQ+

2 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

La commemoració d’aquesta jornada -molt necessària, ja que no cal oblidar la violència que en molts països encara s’exerceix de forma legal contra les persones LGTBIQ+- també es farà a Andorra. Es vehicula bàsicament a través de dues iniciatives. La primera, conjunta entre Diversand i l’àrea d’Igualtat d’Afers Socials. A les marquesines de diferents parades de bus del país, com ara la del Lycée Comte de Foix o la de la plaça dels Arínsols, entre altres, es posaran cartells que formen part d’una campanya que vol, com explica Soler, «remarcar que encara existeix l’LGTBIFòbia» en diferents àmbits. «Parlem de situacions que encara es donen», indica. En aquest cas, però, la informació s’ha extret de l’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea, però des de Diversand es remarca que «a Andorra passa com a qualsevol altra societat». [related:articles:1] Des de l’entitat s’admet, però, que hi ha una certa sort al país: per ara, i tret de comptades excepcions, la violència no és física. A diferència del que succeeix a països del voltant, on de forma habitual es denuncien agressions, a Andorra això no passa. Ara bé, Soler adverteix que la realitat està lluny encara de ser satisfactòria. «Potser el tipus de violència aquí és diferent, per un tema cultural o del que sigui. Aquí és una violència silenciada i invisible, però no vol dir que no hi hagi», avisa la presidenta de Diversand. I és que «quan algú té dificultats per dir qui és i qui li agrada perquè pot haver-hi conseqüències socials, és perquè hi ha una violència, que és més difícil de detectar i de dir». Es tracta d’una situació que, relata, ells mateixos han detectat a l’hora de fer el segon projecte vinculat a aquesta jornada: impulsar tallers sobre l’LGTBIFòbia als centres educatius del país. «Volem educar en diversitat i costa perquè quan surten les paraules LGTBI hi ha encara gent reticent. Això és la prova més clara que encara hi ha un estigma», comenta. Justament, al llarg d’aquesta setmana hi ha programades activitats a diferents escoles. «A vegades costa entrar-hi, però veiem que dona bons resultats», afirma. I celebra que «s’estan trencant tabús i cada vegada hi ha més interès». I, malgrat tot, Soler considera que hi ha espai per a l’esperança de cara al futur. «En els últims anys hem avançat», assegura. Un exemple, al seu entendre, és que el col·lectiu va tenir una important representació al festival Ull Nu, celebrat tot just la setmana passada. «Hi ha un canvi social. La gent cada cop s’empodera més. Tot és un procés», argumenta la màxima responsable de Diversand.

Puede que te hayas perdido