De terreny públic, a parcel·la privada

Tot plegat es remunta al 2018 quan el Govern i el comú van acordar que un sobrant del vial, de la carretera general CG-4 a l’altura del Prat del Colat, una parcel·la de 231 metres quadrats passava de l’administració estatal a la comunal. L’Estat no pretenia fer res d’aquell espai que va quedar en desús arran de redreçar la carretera en aquell punt. Davant la manca d’interès del Govern en la parcel·la, que continuava sent de la seva propietat, i per la suposada voluntat comunal de destinar el terreny a ús públic, els llavors ministre d’Ordenament Territorial Jordi Torres i el cònsol massanenc David Baró van signar un conveni de cessió de l’espai. El comú de la Massana deixava clar que destinaria l’espai a l’ús públic i que el convertiria en un pas de vianants o una plaça per a l’esbarjo. Però no va aclarir exactament en el moment de la signatura del conveni. Aquest fet ja el va ressaltar, com a punt negatiu, la intervenció general del Govern, que va advertir ja fa cinc anys en l’informe de fiscalització que no havia tingut accés «a una sol·licitud formal o projecte per part del comú de la Massana on s’especifiqui l’ús concret al que es vol destinar el terreny i en quin termini s’obliguen a fer-ho». Estat de l’espai quan sí tenia una utilitat pública. Llavors la intervenció general manifestava que el conveni havia de garantir que el terreny no quedaria en desús i que «hi hauria un ús públic efectiu a curt termini per part del comú de la Massana». Durant un temps, mentre el prat annexe a dit sobrant del vial no va estar desenvolupat urbanísticament, l’espai que havia estat un petit revolt de la carretera general va ser més o menys adobat com a espai certament públic. Però la situació va canviar quan es va aixecar l’actual Edifici Ravell 20. Aquell espai de poc més de 237 metres quadrats ha acabat ara integrat en un dels accessos de l’esmentat immoble. Com una zona enjardinada del bloc privat. I això és el que a la Massana no s’acaba d’entendre. O no s’entén gens per altres veïns de la zona que havien pogut gaudir d’aquell espai. Però altres fonts recorden que en el mateix conveni entre Ordenament Territorial i el comú s’hi indicava, justament, que l’espai podia ser una plaça pública o una zona d’esbarjo per a vianants. Però també s’hi indicava que «aquests espais poden constituir accessos a edificis». Sabedors d’aquest detall, els veïns molestos encara s’han indignat més. I es demanen com pot ser que un conveni entre dos administracions públiques ja puguin deixar entreveure, fins i tot promoure, que un espai públic pugui acabar donant servei, donant satisfacció, convertint-se en un bé d’eminent utilitat privada.