El Valira no és un riu més. És la columna vertebral d’Andorra. Sense ell no s’entén ni la geografia, ni l’economia antiga, ni la ciutat d’avui.
El Valira no és un riu més. És la columna vertebral d’Andorra. Sense ell no s’entén ni la geografia, ni l’economia antiga, ni la ciutat d’avui.
- D’on ve i per on passa?
El Valira no neix d’una sola font. Neix en forma de Y:
– Valira del Nord, que baixa d’Ordino i la Massana. També se l’anomena Valira de la Massana, d’Ordino o ribera d’Ordino.
– Valira d’Orient, que baixa d’Encamp, des del Circ dels Pessons.
Totes dues s’uneixen a Escaldes-Engordany i a partir d’aquí el riu ja es diu Gran Valira.
A partir d’aquesta confluència travessa Andorra la Vella, Santa Coloma, la Margineda, Aixovall i Sant Julià de Lòria, pràcticament seguint la carretera nacional que va cap a Espanya. En total fa uns 44 km en direcció nord-sud, surt del país i desemboca al Segre, passada la Seu d’Urgell, que al seu torn va a l’Ebre.
Per això, quan ets a Andorra la Vella, el que veus no és un riu qualsevol: és el punt on ja s’han ajuntat totes les aigües del país.
- El riu que donava a menjar i de treballar
Abans de l’electricitat i dels combustibles fòssils, l’aigua era l’única força motriu per industrialitzar-se. I el Valira en tenia molta.
A la vall del Valira del Nord hi ha documentades moles, serradores i fargues hidràuliques. L’exemple més clar és el complex de Cal Pal: una serradora i un molí fariner moguts pel Valira del Nord, dels segles XVI i XVII, que van deixar de funcionar als anys 60 i es van restaurar el 1996.
Això va lligat a la Ruta del Ferro: el camí ral seguia el Valira, amb escultures de ferro modernes que recorden aquella indústria, la Casa d’Areny-Plandolit i ponts com el del Camí Ral. El riu era camí, energia i frontera a la vegada.
- El riu que també feia por: les riuades
Hi ha dues dates que tothom a Andorra recorda:
– Octubre de 1937
– Novembre de 1982
Van ser inundacions destructives.
La de 1982, entre el 7 i el 8 de novembre, va ser la pitjor. Després d’una pluja que va superar els 400 mm en 24 hores en alguns punts, es van desbordar el Segre i el Valira.
La imatge que va quedar gravada a la memòria és la de l’avinguda Meritxell convertida en riu, amb vehicles enmig de l’aigua, i bona part del pla d’Andorra la Vella i Santa Coloma inundat. A Aixovall, a la confluència del riu d’Os amb el Valira, la situació va ser caòtica per la violència del corrent i la quantitat de material arrossegat.
Per això avui el veus tan canalitzat a Andorra la Vella. No és només estètica, és protecció. El nou tram del passeig inaugurat el 30 de juliol de 2026, d’uns 150-157 metres a la zona de l’Estadi Nacional, posa punt final a la canalització del riu entre Escaldes i Andorra la Vella.
- Dos ponts, dues Andorra
Pont de la Margineda
És el pont medieval. Portava la carretera històrica entre Sant Julià de Lòria i Andorra la Vella per sobre del riu.
Fa 33 metres de llarg, amb un arc principal de 9,2 metres, està documentat des de 1487 i va ser declarat patrimoni cultural el 2003. La curiositat: les dovelles de l’arc són de pedra tosca, per fer l’estructura més lleugera, i els murs de granit.
Pont de París
És el pont modern, el blanc, atirantat, amb les lletres gegants d’ANDORRA LA VELLA. Uneix el carrer Consell d’Europa amb el carrer Doctor Mitjavila, té 45 metres de tram recte i va ser idea dels enginyers Leonardo Fernández Troyano i Guillermo Ayuso. Es va inaugurar el 2005-2006.
Si compares una foto de 1988 amb una d’ara al mateix punt, es veu el canvi: abans, murs de formigó i un pont simple. Ara, passejos renovats amb baranes de vidre i fusta, edificis contemporanis i gent passejant.
- Curiositats que poca gent sap
– El nom canvia segons on ets. Fins a Escaldes és Valira del Nord i Valira d’Orient. Després, Gran Valira. I molts andorrans simplement li diuen «el Valira».
– Hi ha truites i llúdrigues. La truita comuna de riu és el peix típic, i a les ribes hi viuen llúdrigues.
– Es pesca amb mosca al mig de la ciutat. Al Parc Central hi ha gent que pesca amb mosca, amb botes d’aigua, al costat de la gespa on la gent fa pícnic. Un post d’aquest estiu ho resumia perfectament: «El riu és vida».
– Les fonts de llum beuen del riu. Les fonts del passeig del Valira capten l’aigua del riu a l’altura del Pont de París.
– El passeig uneix dues parròquies. El Passeig del Riu connecta Andorra la Vella amb Escaldes-Engordany, passant per la Rotonda, la famosa escultura de Dalí «La Noblesa del Temps», el Parc Central i les fonts il·luminades.
Per passejar-lo com un local
Comença a Escaldes, baixa seguint el riu, travessa el Pont de París, fes la foto de les lletres, segueix fins al Parc Central i acaba a la Plaça del Poble. És pla, accessible i en 30 minuts entens per què Andorra la Vella va créixer just aquí: al costat de l’aigua.
