Alerta per l’auge de receptes falsificades de fàrmacs per combatre la hiperactivitat

En efecte, segons les fonts consultades, si fins fa un temps les receptes alterades que es detectaven tenien a veure normalment amb productes per combatre l’insomni (Zolpidem, Lexatin, Noctamid) ara els fàrmacs que s’intenta aconseguir a partir de la falsificació documental, que sol variar la data de prescripció perquè sembli que la recepta continua vigent, tenen a veure amb el tractament del trastorn per dèficit d’atenció per hiperactivitat (TDAH). De fet, en l’actualitat continua actiu un avís emès pel departament de Recursos Sanitaris del ministeri de Salut alertant d’unes receptes falsificades que faria temps que corren i que pretenen aconseguir Miedikinet i Rubifen. Tant l’administració com els professionals de la farmàcia comencen a tenir encerclat la persona o persones que haurien fet anar de corcoll els darrers temps els responsables sanitaris. I que han confirmat l’increment de falsificació de receptes per aconseguir fàrmacs per combatre la hiperactivitat. Hi ha tant adolescents o joves com persones més grans que protagonitzarien aquestes falsificacions. Normalment, les alteracions documentals es duen a terme per poder disposar de fàrmacs per a consum propi. Persones que s’han fet addictes al medicament presumptament i que fins i tot quan el metge tractant i prescriptor considera que el tractament ja no cal més, el pacient es busca la vida per continuar podent tenir dispensa del fàrmac. En menor mesura es falsifica per aconseguir medicaments per a vendre a tercers. CASOS PARADIGMÀTICS Les fonts consultades asseguren que més enllà de l’alerta ara activa, hi ha anteriorment dos casos paradigmàtics més. El d’un excàrrec institucional que per dues vegades va falsificar a mansalva receptes per aconseguir psicòtrops i que per dues vegades va ser detingut i condemnat però sense entrar mai a la presó. I un altre cas d’un noi més jove que l’excàrrec comunal que voltava amb una recepta d’ansiolítics per moltes farmàcies. I algunes van caure de quatre potes. La recepta en qüestió havia estat emesa per un professional del SAAS que deixava clar que només se li podia administrar els fàrmacs des de la farmàcia de l’hospital i que cap dels medicaments que constaven en la recepta no es podien dispensar en una farmàcia externa, privada, per dir-ho d’aquesta manera. Els farmacèutics consultats han assegurat que hi ha bona connexió entre ells i intercanvi d’informació. I quan hi ha un excés d’anomalies es comunica el fet amb el ministeri que al seu torn, en cas que ho vegi convenient, alerta la policia si escau. Els consultats han recordat que en cas de dubte i de sospitar que un document, una recepta, ha estat alterada, el professional de la farmàcia o el dependents en qüestió es pot negar a servir el producte que se li sol·liciti. I és que «si te la colen una vegada pot ser que te la colin tot sovint», han ressaltat les fonts. Els farmacèutics consultats han recordat també el problema que ha suposat el fet de poder-se imprimir les receptes des de l’aplicació de Salut. Per això es va aconseguir que s’imposés l’obligatorietat que el document porti la signatura del metge prescriptor. Es miren de posar filtres per evitar ensurts. Per mirar de frenar praxis que poden acabar sent delictives.