MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

Educació adquireix caixes fortes per als centres escolars per evitar que hi desapareguin diners

2 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

La gestió dels diners d’ens com les associacions de pares o les cooperatives que permeten, per exemple, la compra de llibres o de xandalls, no és gens fàcil. Aquests organismes sense cap mena d’ànim de lucre, molt sovint tenen dificultats per guardar diners que recapten en diferents activitats que es munten. I en molts centres es trasllada la responsabilitat del dipòsit, sense que sigui tal, a la direcció de cada centre. A l’escola canillenca, per descuit o manca de temps, la direcció que tenia confiats els diners de la cooperativa de pares, no els va ingressar al banc i després de les vacances de Nadal la recaptació guardada en una estança del centre ja no hi era Vist que els darrers temps han desaparegut algunes quantitats, finalment s’ha acordat que els centres tinguin les eines escaients per poder custodiar amb certes garanties aquests diners o altres elements d’interès i valor. Quedi clar que no té res a veure en la decisió del ministeri el cas de la Sagrada Família, molt més greu i que no estava tan íntimament lligat a la direcció del centre com el de Canillo. Les fonts consultades han assegurat que va ser aquell episodi, el canillenc, el que ha portat a prendre la decisió definitiva, atès que va ocasionar un veritable malestar entre els pares i un desencís molt gran en la direcció del centre. I és que per un descuit o manca de temps, els diners que es van recaptar en les diverses activitats muntades a final de l’any passat no es van ingressar al banc. I es van deixar en una estança del centre canillenc. En retornar de les festes de Nadal, es va descobrir la desaparició dels diners i això va causar una terrible estupefacció. Malgrat cursar una denúncia policial, un temps després des del cos de l’ordre es va donar el cas per tancat atès que era impossible determinar l’autoria de la desaparició dels diners en el cas que s’hagués tractat d’un furt. Perquè no es va poder determinar ni un període concret de temps en què els diners haguessin pogut ‘volar’ i també eren diverses les persones que haurien pogut tenir accés als diners. No seria de l’única escola que haurien desaparegut diners, encara que ni de bon tros arribant a les quantitats del centre de Canillo. Però per a més seguretat de tot plegat, s’ha cregut adient equipar les escoles amb les caixes fortes encastades i d’aquesta manera dotar de més seguretat els recintes educatius per a la gestió de diners.