Agressions, sí, però només entre amics

Durant la vista, tot el que havia passat va quedar força clar. Els dos acusats van pujar plegats des de la comarca catalana d’Osona, on residien. Segons van explicar, volien comprar un telèfon mòbil i van acabar agafant l’allotjament de la població massanenca. Van sortir a sopar i, no ho van negar durant la vista, van beure potser més del compte. I això va ser un dels motius pels quals es va iniciar a l’apartament una forta discussió. I aquesta va derivar en agressions mútues. Ell la va agafar pel coll. Ella li va llançar un got de vidre, que va impactar al cap del jove. Conseqüència? Un fort trau. I el soroll provocat va generar la pertinent trucada a la policia per part dels responsables de l’apartament i la detenció de tots dos. [related:articles:1] Al judici, el fiscal entenia que calia aplicar l’agreujant de violència domèstica. Perquè, a l’entendre del ministeri públic, tots dos, quan van venir a Andorra, eren parella. Entre altres punts, va indicar que el mòbil de la baralla va ser la gelosia. Per això, demanava una pena de dos anys de presó per a la dona, en aquest cas per un delicte de lesions causades amb objecte perillós. Al jove l’acusava de maltractament i reclamava una pena d’un mes d’arrest nocturn. Els dos processat, a la vista, van coincidir a l’hora d’explicar els fets. I, també, a negar que tinguessin cap relació sentimental. Eren, van assegurar, només amics. I, per tant, no se’ls podia aplicar l’agreujant de violència domèstica. I així ho ha considerat també el Tribunal de Corts. En la sentència que s’ha donat a conèixer aquesta setmana, tot just es parla de lesions. En el cas de l’home, se’l condemna a 15 dies d’arrest domiciliari, i només condicional. Per tant, només els haurà de complir si reincideix. El càstig per a la dona és més elevat, sobretot pel fet que va fer servir un gol de vidre i, per tant, els efectes de l’agressió podrien haver estat més grans. En tot cas, la pena imposada, d’un any, és també condicional.