Ventada de vots a Sant Julià
Aquest cop, el primer a la porta per entrar a votar no era aquell elector que ve cada cop que hi ha eleccions des d’una població al costat de Tolosa. Les primeres eren la Sònia i la Maria. Des de l’entrada es veia el pic de Carroi enfarinat i el vent era fort i fred. «Sembla que anem a votar per les eleccions comunals de desembre i no per unes generals el mes d’abril», deia un home a la cua. A l’interior i de manera paral·lela als vots judicials, s’anaven comptabilitzant els presencials. A la sala del costat, hi ha un bon esmorzar amb embotits, xocolata, coca de forner i de xocolata i porrons de vi i moscatell. Entre els que esmorzen hi ha unanimitat: el resultat serà ajustat a nivell parroquial i en el nacional». A les deu la cua fa la volta a la Casa Comuna i arriba fins a l’entrada de l’actual ubicació de la Biblioteca Comunal Universitària (BCU) i antic Museu del Tabac. No hi falten els electors amb palmes i palmons, el funcionari seguidor de l’Espanyol que considera injust el penalti que li van assenyalar al seu equip contra el Girona, o el propietari del restaurant que està pensant en tancar per jubilació. El vent, un signe d’identitat lauredià, també s’ha volgut sumar a la tòpica i típica frase de «la festa de la democràcia». La primera que la pronuncia es la consellera de Cultura del comú lauredià, Sònia Carrillo i després rep múltiples adhesions. Entre els electors hi ha Sergi Mas, Albert Pintat, l’excònsol lauredià Josep Miquel Vila i molts ciutadans. Pintat interpreta l’alta participació com «la importància del que hi ha en joc». Els candidats coincideixen en assenyalar que la campanya ha anat molt bé i Carine Montaner (Andorra Endavant) és l’única que es tira de cap a la piscina: «Farem grup parlamentari!». A la sala de l’esmorzar poca gent s’atreveix a fer pronòstics. Uns ho eviten apel·lant a la presència de noves formacions i altres, en clau parroquial, a la incògnita d’on aniran a parar els 1.200 vots que acostuma a aconseguir Unió Laurediana en els comicis i que, en aquests, no es presenta. N’hi ha que comenten el seu vot. Una cosa, però, és el que es diu i l’altre la papereta que s’introdueix al sobre i a les urnes. La incertesa, com el vent, regna a la parròquia laurediana. A ella es refereix la demòcrata, Helena Mas mentre que Gerard Alís reitera la necessitat d’un canvi. Mas lluita contra la resta de candidatures, i mentre fa declaracions als mitjans de comunicació contra el vent que li posa el cabell a la cara. Al costat, la Marta explica als seus companys de cua que ha vingut a votar amb la seva filla per «ensenyar als més petits, la importància de la participació en la demòcracia i la llibertat d’expressió». Una noia de 18 anys vota per primer cop i ho fa amb molta il·lusió «però una mica nerviosa perquè és una decisió molt important». Entre tots han fet que aquest diumenge hi hagi una ventada de vots. La resposta, a partir de les set, no estarà en el vent. [related:galleries:1:{orientation:vertical}]
