La campanya electoral de la postpandèmia i la crisi social alça el teló
Com fa quatre anys, Demòcrates i Partit Socialdemòcrata (PS) són els màxims aspirants a agafar el comandament del futur Govern, amb el canvi no menor del desgast i les controvertides decisions dels primers, que han fet minvar en molts fronts la credibilitat del país i les butxaques de molts ciutadans, i el fet que el PS ha sumat Progressistes-SDP en una aliança socialdemòcrata que reprèn allò que havia estat el 2009 quan Jaume Bartumeu va aconseguir esdevenir cap de Govern trencant una dinàmica liberal de molts anys. Enguany, en l’escenari polític irrompen dues forces que caldrà veure com fan evolucionar o decantar l’electorat i com, en el cas d’obtenir representació, es mouen amb posterioritat al 2 d’abril. D’una banda, la formació pràcticament unipersonal de Carine Montaner. La seva Andorra Endavant flirteja amb els postulats populistes de molts moviments europeus. D’altra banda, Concòrdia recull la teoria del desgast dels dos grans blocs polítics tradicionals -liberalisme demòcrata i socialdemocràcia- per mirar de posar sobr la taula, a la pràctica, una proposta que ara hauran d’explicar molt bé. Més enllà d’això, dues formacions que sorgeixen també de la tradició liberal andorrana. La divisió més conservadora i nacionalista que representa Josep Maria Cabanes, que es fa seu els històrics Liberals, i la versió suposadament més progressista del liberalisme andorrà aparegut després de l’escissió del darrer gran congrés de Liberals, justament, el que havia de servir per triar el candidat per a les eleccions que ara s’acosten. Acció està liderat per l’encara ministra Judith Pallarés. INDECISOS I ABSTENCIÓ Hores d’ara, el resultat final de l’intens partit que es preveu el Dia de Rams es juga en el camp dels indecisos i els eventuals abstencionistes. De fet, l’enquesta política anunciada fa pocs dies per l’antic CRES, ara divisió sociopolítica de l’AR+I, dona un avenç notable als demòcrates respecte dels socialdemòcrates però, sobretot, deixa veure una massa de vot ocult que serà determinant, més enllà d’un sistema electoral que té en les parròquies l’element decisiu i aquí sempre hi han tingut un braç armat les forces tradicionalistes de dretes. 29.957 electors estan cridats a les urnes, alguns dels quals ja acudiran a entregar el seu sufragi en la modalitat del vot judicial. El vestíbul de la nova Seu de la Justícia serà per primer cop escenari de la recepció d’aquesta modalitat de vot, en dies laborables i des d’aquest mateix dilluns, de les 9 del matí a les 7 de la tarda, de manera ininterrompuda. La campanya alça el teló. Amb algunes incògnites i encara més reptes i necessitats per mirar de resoldre. Andorra passa de portes endins per més problemes i dificultats dels que els seus actuals dirigents volen projectar. -seguirà ampliació-
